Art and Speculative Futures 2016

PRESENTACIÓ

ART AND SPECULATIVE FUTURES INTERNATIONAL CONFERENCE 2016

https://artfuturesconference.wordpress.com/

Organitzat pels Grups de Recerca AGI -Art, Globalization, Interculturality– i AASD -Art, Arquitectura i Societat Digital- de la Universitat de Barcelona, el Grup de Recerca Mediaccions de la Universitat Oberta de Catalunya i Arts Santa Mònica.
27-29 d’octubre, 2016.
Facultatd’Història de l’Art de la UB.
c/ Montalegre 6-8. CP.08001 Barcelona.

Pensar l’art des de l’especulació implica crear altres futurs possibles. Introduir el dubte, el balboteig, el “què passaria si“, la contra-memòria enfront de la necessitat ideal d’un origen primigeni -font de sentit on reconèixer-nos- i obrir-se a la discontinuïtat, l’atzar i la materialitat en la història, significa plantejar-se si és possible fer art d’altres maneres i des d’altres sentits. Fer una altra història des d’altres horitzons de sentit, no tant per assolir la seva veritat sinó per preguntar-se pel sentit i el valor inscrit en les històries de les nostres veritats. En definitiva, especular futurs a manera de faules contemporànies, amb efectes de veritat travessats per la praxi ètica i política és la proposta d’aquest congrés.

Els futurs especulatius de les arts busquen contradir les maneres habituals de reconeixement o intel·ligibilitat de la història de l’art a través d’altres propostes que pretenen promoure el pensament més que generar noves veritats en què reconèixer-se. Faules o relats que fan pensar com caixes d’eines sobre les quals es “ficciona” història a partir d’una realitat política que la fa veritable, de la mateixa manera en què es “ficciona” una política que no existeix encara a partir d’una realitat històrica.

Busquem explorar no un sinó múltiples sentits, no una sinó múltiples històries de l’art, ignorades o omeses, que inclouen artistes, materials, tecnologies o zones geopolítiques excloses dels relats repetits i comunament acceptats. Històries de l’art a investigar i revelar des d’una mirada cosmopolítica, és a dir orientada a construir un espai en comú en el que ningú pugui atribuir-se el dret a decidir del punt de vista central des del qual un tema hagi de ser abordat. Un espai de coexistència de l’alteritat sense necessitat de consens articulador: un espai de convivència en la divergència que de compte de la nostra heterogeneïtat constitutiva.

Aquest congrés pretén contribuir a acoblar diferències en madeixes semàntic-materials de tots els agents implicats en el món de l’art, siguin aquests visibles o invisibles per revelar-se, humans o no humans, objectes, materials, discursos, tecnologies o infraestructures relacionals que estableixen relacions que construeixen i al seu torn són construïdes com a formes específiques de governança. Justament aquestes infraestructures de l’art, filloles de la il·lustració, ens van prometre modernitat, desenvolupament i progrés, però la seva vida s’ha mostrat feta de relacions fràgils entre gent, coses i institucions que intenten governar-les. Avui la seva mateixa fragilitat ens permet aproximar-nos a aquestes mitjançant el manteniment i la reparació per poder destacar actors, llocs i moments que han estat obviats o silenciats per les seves històries.

El present congrés indagarà en aquestes altres possibles històries de l’art que aposten pel gir material mentre avancen de la mà de perspectives teòric-metodològiques com l’arqueologia dels mitjans, el nou materialisem, el realisme especulatiu o la teoria de l’actor-xarxa i els estudis socials de ciència i tecnologia explorant des de l’especulació el món de les arts. Perspectives que ja han posat el seu focus d’interès en les relacions desmantellant aquella màxima moderna que manté aïllades la natura, la societat i la tecnologia.

Per això les diferents línies de treball del congrés seran:

Històries divergents de les arts, no categorizables, des d’una aproximació temporal no lineal, vinculada a perspectives com l’arqueologia dels mitjans o el anarxiu, així com aproximacions heterònimes o abjectes a l’art.

Visibilització i invisibilització d’agents i agències en les arts, vinculades a humans i no humans -siguin aquests animals, microbis o coses-, el Antropocè i la reconstrucció de la relació entre natura, tecnologia i societat.

Processos de ruptura, manteniment i reparació vinculats a les pràctiques i infraestructures de l’art, siguin aquestes vinculades a obres, exposicions, museus i centres expositius o de producció i investigació, etc …

Mirades cosmopolítiques a les arts el potencial anti-homogeneïtzador de les quals aspira a descriure les possibilitats de la mútua coexistència i el viure amb la diferència, així com l’enteniment de la creació de qualsevol horitzó polític sobre la base de la creació de relacions sostenibles amb l’alteritat.

Aproximacions difractives a les arts des d’un coneixement situat, vinculats als estudis de postgènere i posthumanisme.

Processos de traducció de pràctiques artístiques inter– o trans–disciplinars, multidisciplinaris, o directament post-disciplinaris, així com reflexions de tall epistemològic i / o metodològic sobre la investigació en les arts.

Keywords: alien, no humà, no lineal, descategoritzat, històries divergents, anarxius, coneixement situat, difractiu, abjecte, antropocè, posthumanisme, dispositiu.